Concurs literari: L’amistat un tresor que hem de conservar.

Parlaré d'un tema que afecta a tots en la vida diària i en les relacions amb altres persones. Per començar, cal explicar que l'amistat és una relació entre persones basada en un sentiment recíproc de simpatia i respecte. El normal és que ens agradi tenir amics: l'ésser humà és social per naturalesa, creix i madura amb el tracte amb altres persones. I així com la família ens proporciona fonamentalment companyia, afecte quotidià, suport incondicional i estabilitat emocional.

 Per a mi, és un dels sentiments més importants: crec que no podria viure sense amics perquè, d'una banda, m'ajuden quan estic en problemes, sé que puc comptar amb ells i, d'altra banda, fan que em diverteixi, que m’ho passi bé i que oblidi els problemes amb somriures i bromes.
A més, crec que hi ha una gran diferència entre els amics i els coneguts: els amics són més a prop, se'ls pot explicar tot, mentre que és difícil confiar al cent per cent en els coneguts. La diferència consisteix en quant i com compartim, en el grau d'implicació i d'intimitat en què interactuem. Les situacions difícils per les quals tots passem, s'encarreguen de distingir la qualitat de les nostres amistats.
L'amistat no és un sentiment que es pot prendre a la lleugera: si tens un amic has de respectar-ho en tot. Ser amics no significa només sortir amb ells durant el dia i riure, sinó que a més ajudar-se contínuament.

Hi ha qui opina que es pot viure sense amics, que és millor viure sol perquè no hi ha sinceritat entre persones. Per descomptat, pot ser que l'amistat acabi perquè un amic es comporta malament, però estic convençuda que no es pot generalitzar perquè hi ha persones que valen la pena.
Per finalitzar, l'amistat és, de vegades, una àncora de salvació en les dificultats que la vida ens retreu i acabo dient que, si jo no hagués tingut amics, no hauria pogut viure igual de feliç que sóc.

La meva millor amiga es diu Laura, la vaig conèixer quan va vindre al meu equip de bàsquet fa dos anys, al principi no ens portàvem gaire bé, però amb el pas del temps, me adonat que es una nena increïble. Puc explicar-li qualsevol cosa sense dubtar que ella mai ho explicarà a ningú. Amb ella he descobert que significa l’amistat, tenir sempre a una persona al teu costat, una persona que riu amb tu però, que si fa falta, també plora. Una amiga que viu amb tu els millors moments i t’ajuda a superar els dolents. Suposo que el concepte d’amistat és diferent per a cada persona, però per a mi vol dir complicitat, confiança, ajuda, companyia, el fet de poder parlar amb les mirades.

Jo penso que unes coses que has de tenir en compte per ser un bon amic són:

• Surt de la teva closca: fora no hi ha perills, sinó oportunitats de trobar-te a través dels altres.
• Valora qui ets i les teves habilitats, i intenta saber el que estàs aportant i el que pots aportar si t'ho proposes.
• Cuida les teves formes d'expressió: has de mantenir una actitud positiva i respectuosa. Demana el que necessitis. Dóna les gràcies pel que et donen i demana disculpes si has ofès.
• Mostra't com ets, no com creus que els altres volen que siguis. La sinceritat comença en un mateix.
• Sigues generós a l'hora de compartir, tant les coses com els sentiments i les opinions.
• Dedica regularment temps als teus amics, que no són la solució per a quan no tens res més a fer. Transmet-los, amb la teva actitud quotidiana, que ocupen un lloc important en la teva vida
• Tingues cura de la relació amb interès i dedicació.
• Mostra sensibilitat i afecte. Utilitza gests amables i afectuosos. Quan les paraules sobren, necessitem suport, afecte i comprensió
• Una bona amistat és un tresor que hem de conservar. A penes hi ha enfadaments que no es puguin superar entre amics de veritat. Deixem l'orgull a un costat, i fem el que es pugui per recuperar la concòrdia.
• I el més important: un bon amic se l'atén i se l'escolta sempre que realment ho necessiti.