"El mirall" perfil facebook.

Biografia de Michael Cooper

Michael Cooper va néixer a Alemanya, el 20 d’octubre del 1955. És un ex-jugador i
entrenador de futbol a Alemanya. Va començar a jugar de petit al futbol amb els
amics al carrer i a poc a poc es va anar fent famós.
És considerat com un dels millors futbolistes de la història; va ser escollit com el "millor jugador del Món". Va debutar a  Arminia Bielefeld el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Bochum amb qui el 1978 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al FC Bayern München.

Aquests èxits han estat acompanyats pels seus problemes d’addicció a les drogues que van afectar tant la seva carrera futbolística, amb suspensions imposades per diverses federacions futbolístiques, com la seva salut i els problemes amb la família.
Després d'allunyar-se del futbol professional, Michael no s'ha dedicat a una sola
activitat, sinó que, entre altres ocupacions, ha estat comentarista
esportiu, vicepresident d’un club de futbol, presentador de televisió i ha realitzat diversos anuncis de publicitat.
El 2002, Michael Cooper va finalitzar dues de les seves relacions més importants: amb la seva esposa i amb el seu representant. La seva esposa va iniciar la demanda de divorci perquè ell va abandonar la llar, després de romandre més de 7 anys casats i amb un fill.

Al 2005, després de deixar l'activitat esportiva, i a causa de els seus excessos amb el menjar i les drogues, Michael va augmentar considerablement de pes arribant als cent-vint  quilos. Poc després va decidir cuidar-se ja que no volia aquest tipus de vida i desitjava acabar-la bé amb la seva família i ser feliços.

"el mirall subtitulat"

El mirall

Deures d'estiu

Carolina s’enamora

Autor: Federico Moccia

Editorial: columna  

Any d’edició: 2012

Carolina s’enamora tracta d’una noia de quasi catorze anys que viu amb els seus pares i el seus germans grans: amb en Rusty James té molta confiança, li explica tot tipus de problemes i s’ajuden, en canvi, amb l’ Ale es barallen contínuament . Però la Carolina està la major part del temps amb les seves millors amigues, l’Alis i la Clod, que s’ho expliquen tot. Viu un moment màgic: l’escola, les amigues, els primers petons, la música que sembla que parli d’ella i les festes. També té un amor especial als seus avis, que l’estimen molt i l’ajuden a qualsevol moment. Però el gran problema de la Carolina es en Massi, el va conèixer a una llibreria on ell li va regalar un cd de música. Ell li va apuntar el seu número de telèfon i li va dir que quan ella volgués quedar amb ell li trucaria. Ella va dir que encantada i així van quedar, però la Carolina  a perdut el seu mòbil, i amb el mòbil, tot el que sabia d’ell. Va passant el temps i ella va buscant pistes, amics, coses que puguin ajudar-la a trobar-lo, perquè la Carolina s’ha enamorat d’ell. I mentre això passa, van succeint moltes coses: altres petits amors, festes on va amb les amigues i baila com boja, aventures diàries a classe, baralles amb els seus germans.. Però aviat el trobarà en algun lloc i la seva vida canviarà totalment. 

Bulling

Les persones que ho fan, jo crec que no tenen sentiments, ofendre als altres d’aquesta manera, es de mala persona. Jo mai ho faria, perquè no podria estar tranquil·la pensant que altres persones ho estan passant mol malament per culpa meva.

Les persones que ho pateixen, no saben que fer perquè aquesta situació canviï, no sabem si canviar d’institut , algunes fins i tot han pensat en el suïcidi, que això mai s’ha de fer. Aquestes persones també pateixen perquè no ho diuen a ningú s’ho guarden tot dins seu i això es dolent, la gent que no s’expressa que no diu el que pensa a la llarga es pitjor.

Hi ha diferents casos, gent que li diuen gay, o coses d’aquest tipus. Però per mi el pitjor es la gent que insulta a persones amb malalties mentals o qualsevol malaltia, perquè aquestes persones no es poden defensar. No tenen la mateix mentalitat que una persona normal. Per això s’ha de acabar. 

Concurs literari: L’amistat un tresor que hem de conservar.

Parlaré d'un tema que afecta a tots en la vida diària i en les relacions amb altres persones. Per començar, cal explicar que l'amistat és una relació entre persones basada en un sentiment recíproc de simpatia i respecte. El normal és que ens agradi tenir amics: l'ésser humà és social per naturalesa, creix i madura amb el tracte amb altres persones. I així com la família ens proporciona fonamentalment companyia, afecte quotidià, suport incondicional i estabilitat emocional.

 Per a mi, és un dels sentiments més importants: crec que no podria viure sense amics perquè, d'una banda, m'ajuden quan estic en problemes, sé que puc comptar amb ells i, d'altra banda, fan que em diverteixi, que m’ho passi bé i que oblidi els problemes amb somriures i bromes.
A més, crec que hi ha una gran diferència entre els amics i els coneguts: els amics són més a prop, se'ls pot explicar tot, mentre que és difícil confiar al cent per cent en els coneguts. La diferència consisteix en quant i com compartim, en el grau d'implicació i d'intimitat en què interactuem. Les situacions difícils per les quals tots passem, s'encarreguen de distingir la qualitat de les nostres amistats.
L'amistat no és un sentiment que es pot prendre a la lleugera: si tens un amic has de respectar-ho en tot. Ser amics no significa només sortir amb ells durant el dia i riure, sinó que a més ajudar-se contínuament.

Hi ha qui opina que es pot viure sense amics, que és millor viure sol perquè no hi ha sinceritat entre persones. Per descomptat, pot ser que l'amistat acabi perquè un amic es comporta malament, però estic convençuda que no es pot generalitzar perquè hi ha persones que valen la pena.
Per finalitzar, l'amistat és, de vegades, una àncora de salvació en les dificultats que la vida ens retreu i acabo dient que, si jo no hagués tingut amics, no hauria pogut viure igual de feliç que sóc.

La meva millor amiga es diu Laura, la vaig conèixer quan va vindre al meu equip de bàsquet fa dos anys, al principi no ens portàvem gaire bé, però amb el pas del temps, me adonat que es una nena increïble. Puc explicar-li qualsevol cosa sense dubtar que ella mai ho explicarà a ningú. Amb ella he descobert que significa l’amistat, tenir sempre a una persona al teu costat, una persona que riu amb tu però, que si fa falta, també plora. Una amiga que viu amb tu els millors moments i t’ajuda a superar els dolents. Suposo que el concepte d’amistat és diferent per a cada persona, però per a mi vol dir complicitat, confiança, ajuda, companyia, el fet de poder parlar amb les mirades.

Jo penso que unes coses que has de tenir en compte per ser un bon amic són:

• Surt de la teva closca: fora no hi ha perills, sinó oportunitats de trobar-te a través dels altres.
• Valora qui ets i les teves habilitats, i intenta saber el que estàs aportant i el que pots aportar si t'ho proposes.
• Cuida les teves formes d'expressió: has de mantenir una actitud positiva i respectuosa. Demana el que necessitis. Dóna les gràcies pel que et donen i demana disculpes si has ofès.
• Mostra't com ets, no com creus que els altres volen que siguis. La sinceritat comença en un mateix.
• Sigues generós a l'hora de compartir, tant les coses com els sentiments i les opinions.
• Dedica regularment temps als teus amics, que no són la solució per a quan no tens res més a fer. Transmet-los, amb la teva actitud quotidiana, que ocupen un lloc important en la teva vida
• Tingues cura de la relació amb interès i dedicació.
• Mostra sensibilitat i afecte. Utilitza gests amables i afectuosos. Quan les paraules sobren, necessitem suport, afecte i comprensió
• Una bona amistat és un tresor que hem de conservar. A penes hi ha enfadaments que no es puguin superar entre amics de veritat. Deixem l'orgull a un costat, i fem el que es pugui per recuperar la concòrdia.
• I el més important: un bon amic se l'atén i se l'escolta sempre que realment ho necessiti.

Microrelat 3rE: Carta anònima

Quan em vaig despertar era molt fosc. La meva mare em va dir que em llevés ràpidament , perquè m’ havia arribat una carta amb unes lletres molt estranyes...

Vaig obrir la carta amb les mans tremoloses. M’informava que el dia dotze havia d’acudir a la plaça del poble a una hora determinada. Si no ho complia, passarien coses dolentes. El remitent  era anònim, no sabia que fer, com reaccionar. La mare em va preguntar de que es tractava, li vaig respondre que era un broma, sense importància,  però tenia por. Vaig arribar a la conclusió que el més sensat seria trucar a la policia. Vaig fer-ho, els vaig explicar tot amb detall i vam arribar a un acord.

Faltava unes hores i estava neguitosa, no sabia que volia de mi aquella persona, però estava espantada. Havia arribat a la plaça, quan un home s’apropava, va dir que si cridava em mataria, vaig fer la senyal i els policies van arribar, van arrestar-lo. Em van preguntar si volia anar amb ells, però vaig dir que no, volia oblidar-me del tema i em vaig anar a casa.

Power point del poema

Els llibres fantàstics de vol del senyor Morris Lessmore

Fitxa tècnica
Director: Wiliam Joyce, Brandon Oldenburg.
Guió: William Joyce
Productor: Lampton Enochs, Alissa Kantrow, Trish Farnsworth-Smith
Música: John Hunter
Any de producció i nacionalitat: 2011, Estats Units
Duració: 15 minuts
Gènere: Animació

El protagonista és un noi que la seva passió es llegir i escriure llibres. Un dia un remolí de vent se l’emporta i de sobte es troba en un lloc on tot és molt diferent, desconegut. Els llibres tenen vida i sentiments. Aquest petit curtmetratge, només té música de fons, que sempre té a veure amb els sentiments que presenta el protagonista.

A moltes persones els pot semblar que un llibre és un objecte qualsevol, que el llegeixes i el deixes en un prestatge amb pols. Quan llegeixes un llibre pots arribar a sentir coses que res no havia aconseguit fer-ho abans, i et transporta a llocs desconeguts. Aprens molt llegint, tant vocabulari com coses pràctiques.
Jo mai havia vist un curtmetratge d’animació i m’ha agradat bastant, m’ha ajudat a veure el que els llibre ens poden arribar a ensenyar. Em sembla que està ben fet, ja que t’ajuda a obrir els ulls en alguns aspectes.

A la recerca dels accents perduts.

Aquesta imatge le trobat al carrer ernest lluch, en un restaurant japonès que s'anomena WOK YOKOHAMA, davant de casa meva. També he vist altres d'aquest tipus, que com estan en majúscula no estan accentuades.

Japonès, porta accent perquè es una paraula aguda i acaba en vocal + s.

Autoretrat

20 coses que m'agraden fer! on PhotoPeach Autroretrat Em dic Irene López Heras, tinc catorze anys, visc a Cornellà de LLobregat, concretament al carrer de l’Eroski. Vaig al institut Francesc Macià, a 3r d’ ESO. M’agrada molt fer esport sobretot practicar bàsquet, ho faig quatre dies a la setmana. Sóc morena, tinc el ulls entre marrons i verds, i el cabell llarg. A les hores de temps lliure m’agrada anar al cinema, anar a la piscina , a la platja, amb els meus amics i la meva família. La meva assignatura preferida és educació física i francès. Vaig anar al intercanvi de francès i m’ho vaig passar molt bé, ho tornaria a repetir. Valoració de la primera activitat Aquesta activitat m’ha agradat molt, perquè a mi m’agrada molt la informàtica. Crec que el programa que hem utilitzat ha sigut i em serà molt útil per fer altres tipus de projectes. Hi ha diferents programes per fer vídeos però crec que aquest és un dels més fàcils, més pràctics. He après a corregir faltes perquè el corrector les marca i així em fixo i ho corregeixo. També ha estat bé fer la valoració per conèixer-nos una mica millor i millorar l’ortografia.